La vida és un 'travelling' (original uncut)

Yo (todo hecho polvo) y la Hasselblad de los huevos, del excelente estudio del fotógrafo del corto donde hicimos los cromas hoy

- Versión HTML íntegra tal y como salió (bueno "robada" porque los hijos de puta querían cobrarme por tener esta información) publicada la versión papel en Elmundo.es el viernes 28 de Mayo de 2006. Los que no entiendan el catalán que no desesperen, en el post siguiente hago un resumen traducido y más:

CATALUNYA
CINEMA

La vida és un 'travelling'

Rodar un curt no és tan fàcil: fan falta un equip i molts diners. Això o ser un autèntic malalt de cinema i acabar autoproduint-te projectes com 'El juglar da la nota', la comèdia musical medieval que grava un grup de professionals del mitjá per amor a l'art.o per amor al seu director, el Santi Alvarado
PAU RUBIO

El fet és: al mig d'un bosc hi ha una vintena de persones, alguns d'ells vestits amb roba medieval. La pregunta és: què fan aquí al mig del bosc, vestits amb roba medieval, reproduint una i altra vegada el moment en què un lladre a l'estil Robin Hood apallissa els soldats del rei? Serveix com a pista la conversa que captem al vol: «Laura, tu creus que la vida és un pla seqüència?».«No. Jo crec que la vida és un travelling».

Santiago Alvarado mai no es plantejaria si la vida és un pla seqüència o un travelling. A ell el que li agrada és «que tot estigui on hagi d'estar i en el moment adequat, com amb el mestre Spielberg». Fa tres anys, quan treballava a la fruiteria d'un centre comercial, fantasejava amb rodar algun dia un curt musical.El més curiós és que la persona que ara, en el moment adequat, diu «acció!» és justament ell.

«Faig un curt perquè vull arribar a fer una pel·lícula i aquest és el primer esglaó». La frase serveix per a molts altres. En aquest cas és de Santi. La seua aposta i també la raó per la qual hi ha tanta gent al mig del bosc és El juglar da la nota. Es tracta d'una comèdia musical de caire medieval en què un rei posa preu al cap d'un lladre que s'entén amb la seua esposa.Una de les moltes particularitats del projecte és que tot el diàleg és cantat i en alguns moments amb coreografia inclosa.

«Molt bé. És bona. Anem a fer el pla mig». Molts dels curtmetratges que es roden en l'actualitat són treballs de final de carrera de les cada vegada més nombroses escoles de cine. Les productores interessades en fer realitat les idees de directors encara amateurs són escasses. L'alternativa a les opcions anteriors és l'autofinançament.Tot això vol dir només una cosa: per rodar un curt s'han de tenir diners o ser boig. O totes dues coses. Santi Alvarado no té diners.

Tot i que rodar amb càmera digital permet estalviar-se els elevats costos del negatiu, per fer-se una idea del que implica un rodatge basten un parell de dades: llogar un joc d'òptiques per a la càmera digital val 500 euros, llogar la furgoneta per transportar el material durant el cap de setmana en costa 150, llogar generadors per tenir electricitat segurament acabarà de disparar el pressupost.

«Nois, no hi haurà tall per a l'entrepà, però estan llestos a la furgoneta de producció i els podeu anar agafant quan vulgueu».Mentre alguns membres de l'equip comencen a esmorzar, altres preparen una seqüència en què un grup de soldats apareix entre els arbres travessant la boira portant el tron de la reina. A més de vehicles per transportar material, tècnics i actors, El juglar da la nota compta amb càtering, elements d'il·luminació, una màquina per generar fum i fins i tot vestuari d'època. La pregunta obligada seria: com s'ho fan, si no tenen pressupost?

La resposta és que si s'és un malalt del cine i no es tenen diners, és imprescindible tenir enginy. Enginy i poca vergonya. I també molts amics. En el cas de Santi Alvarado, la càmera amb la qual enregistren és propietat d'un amic, so directe no n'hi ha, ja que totes les cançons han estat prèviament enregistrades al local d'un amic i ara només cal fer playbacks; el material elèctric l'ha prestat una empresa gràcies a un altre amic i el càtering el preparen la mare i l'àvia del director a la cuina de casa.

Així mateix, és prou habitual rodar els curts durant els caps de setmana aprofitant els recursos d'una producció més gran que es roda entre setmana. El juglar da la nota es grava durant dos caps de setmana consecutius a la localitat de Mura i també a Castellar del Vallès. Quasi tots els actors i bona part de l'equip tècnic provenen de la sèrie Divinos, una producció d'El Terrat que Antena 3 va treure de la graella recentment després de dues emissions. Entre ells, el mateix director, que fa tres anys va deixar la fruiteria per fer d'auxiliar de producció.

A El juglar da la nota hi treballen unes seixanta persones, entre tècnics i actors. Avui diumenge porten en dansa des de dos quarts de sis del matí, el mateix que van fer ahir. Tot i que la majoria són professionals, cap d'ells cobra per la seua feina. Les motivacions són diferents: des de l'amistat a la possibilitat d'exercitar-se en tasques més qualificades que les que desenvolupen normalment.Per a la gent que comença, participar en curts és una manera d'adquirir experiència i alhora de donar-se a conèixer en la professió.

Entre els actors que participen al rodatge trobem noms coneguts, com ara els de Jordi Sànchez, sempre recordat pel paper de Lopes a la sèrie Plats Bruts; Sílvia Abril, que compaginava Divinos amb Homo Zapping; o Charlie Levi, que recentment ha participat a Praga en Casino Royale, la propera pel·lícula de James Bond. Mèrit afegit per a Santi, un malalt de cinema que ha sabut implicar tanta gent en el seu projecte i que, sense haver-lo acabat, ja té en ment el següent: «Serà un curt sobre un vampir que és testimoni de Jehovà. Perquè als testimonis de Jehovà la seva religió els impedeix rebre sang d'una altra persona».

Enlace original (de pago) original (http://www.elmundo.es/papel/2006/07/28/catalunya/2005191.html)